La Ginebrosa és una vila de la província de Terol situat a la comarca aragonesa del Baix Aragó. L'origen del nom ve del gran nombre de ginebres ("enebro" en castellá) que creixien espontàniament pels muntanyes del seu contorn municipal.

Los seus orígens històrics naixen amb la seua reconquista, en 1169, per Alfoso II Lo Cast. Després passa a dependre de l'orde de Calatrava hasta que'ls Calatravos van subinfeudar la vila als senyors d'Aragó. La primera carta de poblament va ser ortogada en 1201. No obstant, lo dret a regir-se per si mateixos no va ser efectiu fins que les Corts de Cadis van decretar en 1812 la supressió dels senyorius.

A la guerra de la independència los seus pobladors van haver de vorese-les amb l'exèrcit francés comandat pels mariscals Suchet i Vatthiler. També, va jugar com tots los pobles confrontants, un important paper a les guerres carlines durant la segona mitat del segle XIX i més recentment, als anys quaranta, també va ser escenari d'alguns caps de má dels "maquis" després de la cruenta guerra civil espanyola.

La nostra vila esta situat sobre la vessant oriental d'un turó, als contraforts del muntanya. A Ginebrosa, per tant, trobarem que'ls carrers són molt empinats.

Lo conjunt urbà manté una estructura antiga, als seus carrers estrets podem observar arcs que mos recorden la seua època medieval.

Seguint amb lo seu conjunt urbà destaca l'església parroquial de Sant Bartomeu, obra de primitiva estructura Gòtica, remodelada a l'època barroca. És una obra feta en pedra de cadiratge amb nau única coberta de creueria i torre de cantería amb dos cossos.

Entre los molts valors arquitectònics també destaca La Llonja, enclavada a la plaça Major i la construcció de la qual data de l'any 1228. A esta vila era agon periòdicament se celebraven tota classe transaccions.

Seguidament, es troba lo que vui és La Casa Consistorial, residència de l'orde dels Templers i convent agon es feia el pagament dels delmes i primícies. Tots estos edificis es trobon sostinguts per arcs de ben definit estil romàntic i altres ogivals trespuntats.

Tornar al principi